Arran de la celebració a València de la passada Diada del 9 d'Octubre es van repetir les agressions que s'han convertit en un ritual anual en aquella ciutat.
Les víctimes d'aquesta violència que es pot titllar de feixista sense retòrica ni exageració són sempre les mateixes: els catalanistes. És a dir, els valencians implicats en la defensa de la seva cultura, la seva llengua i el seu país. Un grup de militants joves del Bloc Nacionalista Valencià van estar a punt de ser linxats a la plaça de l'Ajuntament per centenars d'ultres membres del denominat Grup d'Acció Valencianista i del partit España 2000. Integraven les files d'aquesta darrera organització una línia d'individus que lluïen músculs i samarretes amb divises nacionalsocialistes. L'apologia del nazisme no deu ser considerada delicte en un estat amb una llei de partits vigent que exclou de la legalitat les forces polítiques que no condemnen la violència, perquè la policia present en l'acte ni va identificar ni va detenir cap simpatitzant nazi.
Darrerament s'ha publicat un llibre –Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana– que estudia aquest fenomen i aquesta violència. Amb detall i amb encert. L'autor, Vicent Flor, aborda, amb mirada de sociòleg, les claus que expliquen el creixement i l'arrelament d'allò que el mateix autor no rebutja a definir com a blaverisme. Blaverisme i feixisme espanyolista no són necessàriament sinònims, però hi conflueixen molt sovint. En les intencions i en els mètodes. Tant, que sovint es confonen, com és el cas del GAV i d'España 2000. L'aproximació teòrica va més enllà del que delimita el catecisme de les ciències socials, perquè Vicent Flor va ser, fa uns quants anys, un actiu anticatalanista. Va viure des de dins el moviment ara objecte del seu estudi. Sap, doncs, de què parla i ha hagut de fer un exercici d'honradesa intel·lectual per no deixar-se portar excessivament pel que li dicten el cor i l'experiència.
Dimarts passat l'escriptor presentava el llibre a la sala d'actes de l'FNAC de València. Una cinquantena d'individus van interrompre l'acte enarborant senyeres amb blau amb la sigla del GAV i banderes espanyoles. La referència “Valencianos indignados con el catalanismo protestan en la FNAC de Valencia” permet localitzar a internet el vídeo que van gravar alguns dels agressors. La pretensió dels assaltants era, no cal dir-ho, evitar la presentació. Els crits que llançaven eren els de rigor: “Tots a l'una, puta Catalunya”, “Som valencians, no catalans”, “Catalanistes, terroristes” i “Feixistes” i “Nazis”. Aquests dos darrers insults són els que més cridarien l'atenció a un observador imparcial i desinformat. Com és que aquells que més apologia fan del nazisme acaben titllant de nazis les seves víctimes? El llibre de Vicent Flor dóna les claus per entendre-ho. A València s'ha fet normal que els radicals, els violents i els feixistes, acusen les seves víctimes de “radicals”, “violents” i “feixistes”. Forma part del paisatge local habitual. Un paisatge desolador, perquè totes les agressions sempre han quedat impunes. Tant se val que sigui el PP o el PSOE, el que controli els cossos de seguretat de l'Estat.
En un altre llibre –No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme–, del periodista Francesc Viadel, hi ha un llarg epíleg dedicat a analitzar la violència en l'anticatalanisme valencià. Els seus perpetradors la justifiquen i la legitimen alhora que la perpetren. El text de Vicent Flor està dedicat “a tots els professors atacats per l'anticatalanisme”. Una llarga “cronologia del blaverisme” enumera les agressions i els atemptats que aquesta reacció ha provocat en els darrers cinquanta anys.
Però hi ha un exercici més senzill que pot fer qui vulgui comprovar qui cridava “feixistes catalanistes” l'altre dia a València. La pàgina web oficial d'España 2000 explica i reivindica l'episodi i l'agressió de l'FNAC: “A título particular participaron en la protesta miembros de nuestras juventudes (Juventud Nacional), así como nuestro presidente, José Luis Roberto, que, enterado de la presentación del libro, se acercó a la FNAC sin tener ni idea de que ocurriría a los postres”. José Luis Roberto ha participat en els darrers anys en nombroses “protestes” dels “valencianos indignados”. És ben cínic atribuir a “la casualitat” la seva presència. Per conèixer la trajectòria del personatge, propietari de gimnasos, d'una companyia de seguretat privada molt ben tractada per l'administració valenciana i amb el món dels clubs de prostitució, només cal resseguir-la per la xarxa. Roberto no se n'amaga. Per entendre què és España 2000 només cal llegir al seu web les 219 propuestas de patriotismo social. Unes propostes que denuncien les contradiccions entre “els sis milions d'immigrants i els treballadors espanyols” i entre “els interessos de l'Estat i els interessos nacionalistes i independentistes”. Un programa que reivindica “les diversitats regionals harmonitzades dins la idea imperial” i exigeix “una llei de legítima defensa que garanteixi la resposta contra els atacs a la integritat personal o patrimonial”. Tot queda ben clar. Sense “casualitats”.
Epíleg: en les darreres eleccions municipals España 2000 va aconseguir cinc regidors a tot l'Estat. Quatre, al País Valencià. La coalició Compromís pel País Valencià en va traure 345. A les eleccions a les Corts Valencianes España 2000 va sumar 12.200 vots, el 0,49 per cent. Compromís en va aconseguir 175.087, el 7,03 per cent, que li van donar sis diputats.
www.avui.cat
Pon este articulo en tu sitio
Para crear un link a este articulo en su sitio web, copia y pega el texto en su pagina.
